Bones pràctiques TIC

Navegant per la pàgina de la Generalitat Valenciana ens trobem amb el llibre de Bones pràctiques TIC d'Elvira Mifsud traduït al valencià per Pilar Embid Giner. En les seues quasi cent pàgines i dèsset capítols ens parla d'aspectes molt variats, des de la repercussió de les TIC en la nostra societat com en la seua incidència en educació passant per altres temes com l' accessibilitat i educació especial amb els TIC, grooming o ciberassetjament sexual i TIC i protecció de dades. 

Els últims capítols estan dedicats a presentar un parell de decàlegs sobre el bon ús de les TIC i d'Internet. També compta amb tres annexos sobre l'ordinador i els seus components, un glossari i webs educatives, articles i enllaços d'interés.

Aquest tipus de manuals són molt necessaris tant per a nosaltres, els docents, com per a la resta de membres de la Societat educativa i per a la Societat en general. Els avanços tecnològics, a vegades, van molt ràpids i cal remarcar unes pautes perquè no es cometen errors per falta d'informació o mal ús dels recursos. D'aquesta manera, contribuirem a l'augment de la competència digital, una de les set incloses en la LOMQE, d'una manera profitosa.

El fi del llibre imprés?

Cada vegada és més comú trobar col·legis que han prescindit dels llibres tradicionals i els han substituït per altres suports com les tauletes tàctils. Aquest article de Xataka analitza el fenomen i destaca que és imparable, però que no sols ha de centrar-se en l'estalvi de les famílies i en els avantatges de transport per part de l'alumnat.

No és simplement canviar un llibre imprés per un altre digital, és molt més. Es tracta d'aprofitar les potencialitats de les xarxes de coneixement per a l'adaptació del procés d'ensenyança-aprenentatge a l'alumnat. Un exemple és el docent Manuel Jesús Fernández. Ha substituït el material tradicional per enllaços a contingut de la Xarxa.

Una altra experiència, en aquest cas aplicada pel CEIP la Navata de Galapagar (Madrid), és Flipped Classroom, un model pedagògic que transferix el treball de determinats processos d'aprenentatge fora de l'aula i que utilitza el temps de classe, junt amb l'experiència del docent, per a facilitar i potenciar altres processos d'adquisició i pràctica de coneixements dins de l'aula. 

Ara bé, per a realitzar aquesta comesa es requerix una labor d'investigació, planificació, coordinació i continuïtat per part de la comunitat educativa. És un treball de diversos cursos, en els que es faran els ajustos i modificacions necessaris. És molt important la implicació de les famílies.

SIMO 2017

El SIMO (acrònim de Salón Informativo de Material de Oficina, en valencià Saló Informatiu de Material d'Oficina) és actualment una fira internacional d'informàtica, multimèdia i comunicacions. Té lloc tots els novembres als recintes d'Ifema (Recinte Ferial Joan Carles I) de Madrid, (viquipèdia)

Segons l'article de la revista Educació 3.0, l'any passat es van seleccionar per a la seua exposició un total de 30 experiències educatives TIC d'entre un total de quasi 400 presentades. La temàtica va ser molt variada des de la programació per a la rehabilitació auditiva i lingüística a programes pel desenrotllament de les competències emocionals dels xiquets passant per projectes multidisciplinaris per mitjà de l'ús de Scratch i disseny 3D, les aplicacions de la metodologia SOLE (Entorns d'Aprenentatge Autoorganitzat), treball per projectes, aprenentatge cooperatiu, gamificación, Flipped Classroom, aprenentatge basat en la resolució de problemes, o learn by doing.

Entre ells està el Projecte Conecta-T de Pilar Serna Berna i Javier Caballero Tovar del CEIP El Fabraquer (El Campello, Alacant). Projecte educatiu d'enriquiment curricular basat en l'ús de les TICs i dirigit a alumnes amb altes capacitats intel·lectuals o alt rendiment escolar.

Mestre a casa

Mestre a casa és la pàgina de recursos de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, un dels seus projectes és CVTIC. La seua principal labor és formar i ajudar els docents amb la creació i ús de les TICS, ja siga per mitjà de cursos presencials, online o a través de material disponible dins de la seua pàgina.

Compta amb una gran acollida per part del professorat. Per posar un exemple, una de les seues últimes activitats ha sigut la jornada La coordinació TIC com a eix dinamitzador als centres educatius, la qual ha comptat amb quasi 700 inscrits.

És molt destacat el seu apartat FAQ (preguntes freqüents). En ell es poden resoldre dubtes i incidències des d'instal·lació de programes a l'adequació a la Llei de Protecció de Dades.

Per a la consecució del seu objectiu és fonamental el treball del CEFIRE, organisme que oferix formació contínua i gratuïta al professorat. Dóna oportunitat de crear grups de treball amb  l'objectiu d'especialitzar-se junt amb altres companys en alguna matèria d'estudi. Oferix cursos i seminaris sobre novetats i actualitzacions de les tasques docents i participa en jornades i tallers on tot assistent té quelcom que aportar.

Lliurex

El sistema educatiu valencià compta amb una distribució Linux pròpia, LLiurex. Un programari de distribució lliure que permet, amb els coneiximents adequats, la completa adaptació del mateix.

Tindre un sistema operatiu plurilingüe propi ens permet no dependre de les actualitzacions de tercers i poder ajustar-nos millor a les necessitats del nostre alumnat. Però, com la nostra llengua, LLiurex també ha de conviure amb sistemes molt més estesos, especialment Windows.

LLiureX té múltiples punts a favor, com la difusió dels senyals d’identitat de la Comunitat i l’aprenentatge en llengua valenciana. Al mateix temps, ajuda a la igualtat, ja que al ser gratuït és legal tindre-ho instal·lat a casa. Com tots sabem, el sistema operatiu de l'empresa de Bill Gates és de pagament i, llevat que vinga preinstal·lat en un nou equip, és molt alt el percentatge de versions pirates, amb els perills que això comporta.

També, entre els seus avantatges, al tractar-se de Linux consumix molts menys recursos que altres sistemes operatius.

És labor de nosaltres, els docents, conéixer el nostre sistema operatiu i afavorir el seu ús per part de nostres alumnes i famílies.

La tafulla. Mesurar superfícies amb Google Maps.

La tafulla, segons la viquipèdia, "és una unitat de superfície agrària usada a la part meridional del País Valencià, en la que en les hortes romangué la població musulmana, de dimensions variables entre territoris, perquè a la zona de Múrcia equival a 1118 metres quadrats i a l'Elx, 953."

El municipi on està el col·legi en què s'inspira el context de la meua Unitat Didàctica és Oriola. Per la seua proximitat amb Múrcia, s'utilitza la segona mesura de la definició.

Evidentment, si volem fer càlcul correcte de la superfície d'un terreny, cal acudir al coneixement de les àrees de polígons. Aquest contingut encara no l'ha abordat l'alumnat de segon curs d'Educació Primària.

La meua Unitat inicia les multiplicacions i per a la tafulla es partirà de la presentació a l'aula d'informàtica d'una sèrie d'imatges en què es veuran diferents horts de la localitat amb tafulles fitades i vinculats amb el nombre d'arbres que té cada fila.

Es tracta de presentar el concepte i en unitats didàctiques següents realitzar multiplicacions amb el nombre d'arbres necessaris que formen una tafulla.

Per exemple, en aquesta imatge la zona delimitada correspon, aproximadament, amb una tafulla, està formada per huit files amb set arbres. Utilitzant 8x7 es calcula el nombre d'arbres totals. Aquesta pàgina ens ensenya a realitzar mesuraments amb Google maps

De quantes maneres saps multiplicar?

M'ha paregut molt interessant aquest article del periòdic El País, publicat dins de la seua secció Verne el 6 d'abril de 2016 per José Ángel Murcia. 

En ell es presenten diversos mètodes de resolució de multiplicacions al llarg del món. Des de la multiplicació de tota la vida fins a un nou mètode provinent de Cadis cridat algoritmes ABN (oberts i basats en números en castellà: Abiertos y Basados en Números), passant per mètodes tan curiosos com els tres diferents usats per una mestra Índia o la sorprenent multiplicació egípcia. 

Aquesta lectura m'ha fet preguntar-me:

-La existència de diferents formes de multiplicar és un avantatge o un desavantatge?

-Hem d'ensenyar un únic mètode per a la resolució de multiplicacions?

Des del meu punt de vista, és un avantatge, no podem encabotar-nos en que tot el nostre alumnat adquirisca els continguts tractats de la mateixa manera i nosaltres, els docents, hem de conèixer i emprar si és necessari tots els instruments a la nostra disposició per a la consecució dels objectius marcats. Es tracta d'arribar el més lluny possible i, a vegades, cal canviar la ruta. Som afortunats de comptar amb una gran quantitat de recursos, no sols els TIC, sinó també els manipulables tradicionals i de nou disseny.

Gràcies a les TIC podem utilitzar ferramentes de tot el món. Aquesta filosofia no sols és útil per a les matemàtiques, per descomptat, en totes les àrees es pot aplicar i els resultats seran esplèndids.